Des de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, davant de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya avui, volem manifestar que:
1) Una llei redactada d’esquenes als professionals i als usuaris de l’escola pública, que no ha comptat amb un procés de debat transparent al marc de la comunitat educativa i que ni tan sols ha respectat el Pacte Nacional per l’Educació elaborat l'any 2006 és un gest de mal govern, que ens allunya de la possibilitat real d’aconseguir una escola veritablement pública, i representa una oportunitat perduda.
2) Una llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu i deixa a la xarxa pública desprotegida enfront centres privats i concertats, que afavoreix models d’autonomia basats en la diferenciació dels centres en funció dels resultats escolars i que ratifica la dualitat entre el Servei Públic d’Educació i el Servei educatiu d’interès públic renuncia a un model educatiu universal, obert, equitatiu i gratuït.
3) Una llei que pretén substituir la inversió pública per mesures administratives i regulació legal, que deixa el camí obert cap a la privatització de sectors pre-obligatoris i post-obligatoris, que no destina l’irrenunciable 6% del PIB a l’educació no pot garantir la cohesió social i l’educació de qualitat al conjunt de la ciutadania.
4) Una llei que empara i referma el concert a centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe, que consolida i augmenta el poder de les patronals religioses a l’àmbit educatiu i que, en conseqüència, ha deixat de vetllar per una educació lliure i integradora tan sols possible en el marc de la laïcitat.
5) Una llei que ha oblidat els valors que sustentaven l’educació, que ha menystingut el lliure pensament i la democràcia tant en l’exercici formal com en la participació i convivència als centres, desvirtua els fonaments mateixos del sistema educatiu públic i sentencia desfavorablement el seu futur.
6) Una llei que no tracta adequadament els ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris, que no recull la necessitat de potenciar decididament el parvulari, el batxillerat i la FP, i que no atén la necessària igualtat de condicions a l’hora d’accedir a aquests ensenyaments desafavoreix l’ensenyament pre-obligatori i post-obligatori devaluant la seva importància educativa i social.
7) Una llei que desvirtua el concepte de convivència a la comunitat educativa, que no contempla el repartiment de responsabilitats entre els actors i el paper d’aquests en la integració dels diferents grups de la comunitat educativa, que no persegueix la democratització dels centres a través de la regulació dels concertats i que no vetlla perquè els centres públics no puguin ser gestionats per entitats privades va en contra de la democràcia i la participació reals a la comunitat educativa.
8) Una llei que no reconeix la tasca que, a través de l’educació informal i no-formal, porten a terme les entitats del lleure educatiu i les famílies i, que no contempla dotar d’infraestructures i atorgar subvencions a espais d’educació, no presenta una visió integral de l’educació i desmereix la tasca que fan esplais, caus, agrupaments i famílies.
Per tot això, des de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, exigim:
1. La retirada de la LEC.
2. L’inici d’un procés de debat, similar al Pacte Nacional per l’Educació, en el sí de la comunitat educativa que reculli l'opinió dels professionals i usuaris de l’escola pública i la faci palesa a la llei.
3. La supressió del concert als centres que segreguen per raó de sexe i no respecten la laïcitat, únic marc possible per una educació democràtica i lliurebasada en el lliure pensament.
4. El reconeixement únic i explícit del Servei Públic d’Educació, el qual és l’únic que pot garantir un model educatiu universal, obert, públic i gratuït.
5. La destinació inmediata i per llei d’un 6% del PIB a l’educació, percentatge imprescindible per poder sufragar i atendre satisfactòriament les necessitats pedagògiques, socials i ciutadanes de l’alumnat.
6. La inclusió i assegurança dels ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris, fonamentals per tal que l’alumnat es pugui formar de manera regulada i completa abans dels sis anys i després de l’ensenyament obligatori.
7. La direcció dels centres públics per part dels actors que els conformen, és a dir, per ells mateixos i la rotunda negació a que qualsevol centre pugui ser gestionat per entitats privades, eliminant així tot procés participatiu i democràtic real als centres i excloent actors i grups en la presa de decisions.
8. El reconeixement de l’educació informal i no-formal que realitzen cada dia entitats del lleure educatiu i les famílies.
NOTA DE PREMSA AEP
NOTA DE PREMSA CNJC: L'aprovació de la LEC, una oportunitat perduda
· El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha expressat reiteradament a tots els grups parlamentaris la necessitat que la Llei partís d’un concepte integral d’educació que reconegués la diversitat d’agents que eduquen fora de l’escola –com les associacions juvenils- i la necessitat d’incorporar certa permeabilitat dels centres i de les dinàmiques escolars envers aquests actors. No obstant això, i d’una definició força encertada del que és la comunitat educativa, l’articulat no ho reflecteix.
· El CNJC ha mostrat el seu compromís amb l’escola pública i el seu suport, només, a una llei que garantís l’educació com a servei públic, ja que aquesta ha de ser garantida a tota la població, gratuïta, oberta i basada en principis científics i laics. I això no
· Finalment, un altre gran eix de les reivindicacions del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya era la participació de l’alumnat com a fórmula perquè aquest se senti part i protagonista del seu propi procés educatiu. En canvi, la LEC no considera l’alumnat com a subjecte de llei, sinó com a objecte, i amb una concepció negativa i culpabilitzadora en quant al capítol de convivència. No
Per tot plegat, el CNJC no pot donar suport a la Llei que neix aquest dimecres i demana una reflexió seriosa per part de tots els grups parlamentaris i del Govern sobre les reaccions que ha suscitat i suscita la LEC i sobre la necessitat d’un consens social més enllà del consens únicament polític, especialment en àmbits tan transversals com l’educatiu.
Barcelona, 30 de juny de 2009.
La compareixença del CNJC va portar la veu de l'associacionisme educatiu al Parlament
Les associacions juvenils d'Educació no formal, que havien estat obviades en la ronda de compareixences per la LEC, aconsegueixen fer-se sentir a través del Consell. La compareixença de la presidenta, Agnès Russiñol, el passat 29 de gener, els va donar l'oportunitat de parlar davant dels diputats i diputades de la Comissió d'Educació i Universitats.
Tres representants d’entitats d’educació en el lleure van acompanyar a Russiñol. Un d'ells, Benjamí Aguilar, fins i tot va poder pujar a la mesa i parlar com a representant de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), de la que n'és vicepresident. També hi eren, tot i que a les cadires de públic, Eugeni Villalbí, secretari de Joventut, i Julià Fernández, director de l’Agència Catalana de la Joventut, com a suport simbòlic a la reivindicació de les entitats juvenils. Roger Gili, secretari de comunicació i responsable de l'àmbit d'entitats sindicals del CNJC, també formar part de la mesa i va respondre a les preguntes dels parlamentaris.
La ponència de la presidenta del CNJC naixia del consens de les 96 entitats juvenils que aglutina el consell i incidia sobre tres punts clau: el concepte global d’Educació, la garantia d’un servei públic d’ensenyament i la importància d’ensenyar als joves a participar a través dels Consells Escolars. Russiñol va sostenir que el text aprovat pel Parlament tractava “l’alumne més com a objecte que com a subjecte”, ja que en l’articulat poques vegades es donava dret a veu i vot a l’estudiant en la presa de decisions al centre i la configuració dels ritmes d’estudi.
“Exigim de nou un article que expressi que els drets i deures dels alumnes seran definits en un decret posterior”, va recalcar la presidenta. “No donarem suport a una llei que no defineixi l’escola com un servei públic”, va afirmar rotunda. També va demanar que la futura LEC contingui “una menció específica que garanteixi la continuïtat del Batxillerat nocturn”, que el conseller Maragall va retallar considerablement el mes de maig de 2008, ja que l’actual text “no itineraris prou flexibles” per als estudiants que treballen.
La participació als Consells Escolars també va ocupar bona part de la ponència. En aquest sentit, Russiñol va remarcar “el paper imprescindible de les associacions d’estudiants” i “que tots els actors es preguin seriosament la participació de l’alumnat al centre i la tinguin en compte, tant als centres públics com concertats”.
El vídeo de la compareixença es pot veure per internet a través de Canal Parlament.
04 de febrer 2009
Demà dijous, compareixença al Parlament
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) no atura la reivindicació per una LEC millor, que garanteixi una Educació moderna, pública i de qualitat i un model d'escola pública, catalana, laica i democràtica. Demà dijous 29 de gener, a un quart de set del vespre, compareixerà al Parlament la presidenta del CNJC, l'Agnès Russiñol, dins la tanda de consultes que impulsa la Comissió d'Educació i Universitats.
Experts en sociologia i pedagogia, polítics i portaveus de diverses entitats de l'educació formal compareixeran davant dels diputats per exposar-los les seves propostes de canvi per a l'avantprojecte. No obstant, un sector retllevant de l'educació no formal ha estat obviat de les compareixences: les entitats d'educació en el lleure de base associativa i voluntària. Són tres entitats que agrupen cinc grups de base i que es diferencien de la resta pel fet que no presten serveis a escoles, com seria el servei de menjador, d'acollida o de repàs escolar.
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya exposarà el seu argumentari global contra l'avantprojecte ja aprovat, consensuat en les trobades regulars del Grup de Treball sobre la LEC. A més, en els vint minuts que durarà la intervenció, l'Agnès Russiñol transmetrà als oients el malestar de les entitats obviades i la incoherència d'iniciar un procés de consultes en què no s'hi inclouen representats de cada sectorial retllevant. Cinc membres d'Acció Escolta, Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi, Associació de Casals i Grups de Joves, ESPLAC i Escoltes Catalans acompanyaran simbòlicament a la presidenta durant l'acte.
La compareixença es podrà seguir en directe i consultar a posteriori a través del Canal Parlament.
28 de gener 2009
Ens mereixem una altra LEC
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) es va sumar a la protesta de les entitats juvenils d'educació formal i en el lleure davant del Parlament nacional, el passat 30 de novembre. Hi va llegir el manifest "Ens mereixem una altra LEC" (adjunt), on s'hi recollia la veu del Consell i la de les seves entitats membres. El text reclamava una educació moderna, pública i de qualitat i un model d'escola pública, catalana, laica i democràtica.
La protesta davant del Parlament va ajudar a visibilitzar la feina constant del CNJC i les seves entitats membres en l'oposició constructiva a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que impulsa el Departament liderat per Ernest Maragall. La mobilització, però, no s'atura i properament hi haurà noves reunions associatives i amb l'Administració per a consensuar canvis en l'avantprojecte aprovat a l'estiu.
El proper pas és la reunió del Grup de Treball sobre la LEC del CNJC, el proper dimarts 20 de gener de 2009. El Consell convoca de forma urgent a totes les entitats implicades en el procés de debat, per a preparar i coordinar la tanda de compareixences d'entitats al Parlament. La reunió serà a les vuit del vespre a la seu nacional del CNJC (Pl. Cardona 1-2) i cal confirmar l'assistència enviant un correu electrònic a consell@cnjc.cat o trucant al 93 368 30 80.
D'altra banda, el Parlament de Catalunya ha citat experts, polítics i portaveus d'entitats representatives de l'educació per a comparèixer davant dels diputats de la Comissió d'Educació i Universitats i exposar-los les propostes de canvi per a l'avantprojecte. El CNJC hi compareixerà el proper dijous 29 de gener, a les 18:15 hores.
16 de gener 2009
Ernest Maragall envia una carta als mestres
A gairebé un mes de la vaga de mestres –convocada pel 13 d’octubre-, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat un escrit als més de 100.000 docents que exerceixen a Catalunya en què explica els motius pels quals és necessària la LEC, la llei educativa de la polèmica.En l'escrit, disponible al web del departament d'Educació, el conseller assegura que "volem avançar decididament en el camí de l’escolarització equitativa de tot l’alumnat present a casa nostra". I diu que el projecte de LEC que es portarà al Parlament, és “un projecte per guanyar i consolidar la confiança del país en la vostra tasca, fent-vos responsables —sí, fent-vos responsables— de l’educació dels futurs ciutadans d’aquest país. No ens ha de fer por dir-ho, o és que ja no ho sou ara? Pitjor encara. Ara sou jutjats per tothom i —en molts casos— sense el respecte cap a la vostra tasca, i menystenint l’autoritat que aquesta comporta".
Maragall, a banda de reconèixer la tasca del col·lectiu de mestres, els encoratja a “ajudar el govern a "substituir distància per reconeixement social; indiferència per implicació familiar; paternalisme excessiu per respecte a l’autoritat de mestres, professors i directors, i suspicàcia per reconeixement actiu de famílies i administració".
Font: El Debat.cat
06 d’octubre 2008
CGT, USTEC i ASPEPC convoquen Vaga general de l’educació pública el 13 de Novembre contra la LEC
Davant l’aprovació per part del govern de la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, i donat que es mantenen la gran majoria de propostes a les que el professorat ja va expressar el seu rebuig, els sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, i CGT, convoquen al professorat a un procés de mobilitzacions amb una
Vaga general de l’educació pública el dia 13 de Novembre i Manifestació a les 12 del migdia a Pl. Universitat, Barcelona.
En contra d’aquesta Llei, pels següents motius:
1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.
Fem una crida al professorat a fer Assemblees en els centres i a les Zones, per tal de discutir els continguts de la nova Llei i les seves conseqüències a l’educació pública.
USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, CGT
17 de setembre 2008
El CNJC lamenta que el Govern aprovi l'avantprojecte de LEC
El Departament fa cas omís de les múltiples peticions i aprova el text en ple estiu sense haver incorporat cap proposta alternativaEl Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) lamenta que el Govern aprovi, en el Consell Executiu d’avui, l’avantprojecte de Llei d’educació de Catalunya, ja que es tracta d’un text que des del seu plantejament inicial amb el Document de Bases ha generat una forta oposició en el si de la comunitat educativa. No obstant això, el Departament d’Educació, lluny d’escoltar les demandes i reivindicacions, ha optat per la via directa i la no negociació.
Tot i haver seguit els canals formals establerts pel propi Departament, amb reunions amb el Secretari de Polítiques educatives i entrega de propostes concretes, el CNJC ha vist com no s’assumia cap dels seus plantejaments -que són els de milers de joves de les entitats educatives, sindicals i polítiques més importants del país- i que, a més, s’han introduït canvis a última hora que suposen l’eliminació d’elements fonamentals del text sense haver-ho posat de manifest en cap d’aquests espais convinguts. Se’ns havia fet creure que estàvem negociant de manera seriosa i sobre paper de llei però els fets demostren que no era així.
Per tot plegat, reafirmem tots els punts del document que hem negociat amb el Departament i els grups parlamentaris i volem deixar clar que no donarem suport a cap Llei d’educació que no els inclogui i que no garanteixi el caràcter públic de l’educació sostinguda amb fons públics, és a dir, el servei públic educatiu.
Instem el Departament d’Educació de la Generalitat a complir el Pacte Nacional per l’Educació i a reprendre, a través del Secretari de Polítiques educatives, les negociacions amb el CNJC de forma seriosa.
30 de juliol 2008
El CNJC protesta davant del Departament d'Educació
Per la molt probable aprovació de l’avantprojecte de Llei aquest juliol, quan els centres educatius resten tancats.El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i les seves entitats han dut a terme aquest matí un acte de protesta davant del Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, que sota el lema “I a l’estiu? Educació pública, laica i catalana! No volem aquesta LEC” tenia com a objectiu demanar que no s’aprofiti el període estival per a aprovar una Llei que no ha comptat amb el suficient grau de concertació entre els agents implicats.
La presidenta del CNJC, Agnès Russiñol, ha destacat les consideracions que el consell i les seves entitats fan sobre l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya. En aquest sentit, Russiñol ha posat de manifest que el sistema educatiu català pateix des de fa anys una manca d’inversió pública i una forta desigualtat entre escola pública i concertada que “fa qüestionar l’existència d’un únic sistema públic”. Pel CNJC és imprescindible reclamar el compromís de l’escola concertada amb les noves necessitats socials. La presidenta del CNJC també ha destacat la importància de la participació a l’escola, i ha instat al Departament d’Educació “a incorporar el fet d’educar en la participació en el futur text”. En aquesta mateix línia, Agnès Russiñol ha manifestat com innegociable el fet que de l’apartat de drets i deures dels alumnes se’n derivi un decret posterior i que no es deixi subjecte a l’autonomia dels centres. D’altra banda, el CNJC ha posat de manifest que el concepte d’educació que s’exposa en el text és molt restrictiu. En aquest sentit, Agnès Russiñol ha destacat que “el text respon més a una llei del sistema educatiu, més que no a una llei d’educació”, ja que es consideren a les entitats juvenils com elements externs i no com integrants del sistema educatiu.
Durant la protesta, el responsable d’educació formal del CNJC, Lluís Monerris, ha entregat als representants del Departament d’educació una còpia de les propostes que el CNJC ha elaborat sobre el text de la Llei d’educació, així com els posicionaments del CNJC a favor del model d’immersió lingüística català, i en contra de la supressió del mapa educatiu de gran part dels centres en els que s’imparteix el batxillerat nocturn, per ser una proposta que dificulta l’accés a l’educació d’un important grup poblacional.
Amb l’acció d’avui el CNJC pretenia remarcar que no abaixa la guàrdia i que, malgrat tot, continua atent al devenir d’aquesta normativa. Tanmateix la protesta també vol recordar la necessitat de mantenir obert el procés de negociació del text per tal d’integrar el conjunt de demandes fetes des de la comunitat educativa i els agents socials implicats en aquesta.
12 de juliol 2008
El CNJC intentarà abanderar l’oposició a la Llei d’Educació amb una concentració davant del Departament d’Educació
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) convoca una concentració de rebuig a l’avantprojecte de Llei d’Educació (LEC) el proper divendres a les 11 del matí, davant de la seu del Departament d’Educació. La proposta s’adreça a les entitats juvenils integrants i a tota la comunitat educativa.Sota el lema I a l’estiu? Educació pública, laica i catalana! No volem aquesta LEC, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) coordina una protesta unitària davant la seu principal del Departament d’Educació, a la Via Augusta202-226. Es tracta d’una concentració de rebuig per la possible aprovació de l’avantprojecte de Llei aquest juliol, quan els centres educatius són tancats.
Hi són convocades les 95 associacions juvenils que el formen, entre les quals hi ha sindicats d’estudiants i entitats d’educació no formal, però també el conjunt de la comunitat educativa, ja siguin mestres, alumnes o pares i mares. Segons afirma el secretari responsable d’educació formal del CNJC, Lluís Monerris, hi són cridats “tots els qui estan desenganyats amb l’avantprojecte de llei”. La concentració serà divendres a les 11 i el CNJC prega als assistents que hi vagin vestits amb roba o elements de platja. El vestuari simbolitzarà la temporada estival, en què no hi ha classes i la mobilització del sector és molt més difícil. Monerris afirma que protesten en clau de broma “per a queixar-se que Educació tiri endavant l’avantprojecte en ple juliol”, però que tot i això així demostren que el CNJC “no fa vacances”.
El posicionament crític del CNJC va germinar, el passat juny, en el consens d’un dossier de propostes alternatives, que va ser entregat el 19 de juny al Departament. Les tres discrepàncies principals són que la futura LEC garanteixi la inversió pública, reguli la participació de l’alumnat i eixampli el concepte Educació per encabir-hi també l’educació en el lleure. “Tant la participació, com la inversió pública o els esplais i associacions són obviats o inconsiderats per l’avantprojecte”. Monerris afegeix una última queixa, el “nul foment a l’educació laica”. Per al secretari d’educació de l’associació, “un pacte entre el govern espanyol i el Vaticà assegura que la religió catòlica sigui a dins dels programes d’educació”.
Per les mateixes dates, el Consell va engegar també un blog on s’hi publiquen notícies sobre l’evolució de l’avantprojecte i un article d’opinió escrit pels secretaris generals de CCOO i d’UGT. També és possible adherir-se a la campanya Una altra LEC és possible mitjançant una recollida de firmes en línia.
FONT: LaMalla.cat (07/07/08)
08 de juliol 2008
El CNJC convoca una concentració davant del Department d'Educació contra la LEC
Per la molt probable aprovació de l’avantprojecte de Llei aquest juliol, quan els centres educatius resten tancats.El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha convocat les seves entitats, així com la comunitat educativa en general, a mostrar el seu rebuig a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) el proper divendres 11 de juliol davant la seu del Departament a Barcelona. Sota el lema “I a l’estiu? Educació pública, laica i catalana! No volem aquesta LEC” la convocatòria, que tindrà un caràcter reivindicatiu a la vegada que original –amb elements de platja-, vol denunciar la molt probable aprovació de l’avantprojecte de Llei durant aquest mes de juliol, quan precisament els centres educatius estan tancats i la comunitat educativa de vacances, cosa que minimitza l’impacte públic sobre aquest col·lectiu i la seva capacitat de resposta.
Per això, el CNJC vol deixar clar que no abaixa la guàrdia i que, malgrat tot, continua atent al devenir d’aquesta normativa. En aquest sentit, el CNJC recorda que el passat 19 de juny ja va entregar un dossier amb propostes concretes i alternatives sobre alguns conceptes i articles de l’avantprojecte per tal que fossin valorats pel Departament d’Educació.
Lloc: Seu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
(Via Augusta, 202-226)
07 de juliol 2008
La vigència del Pacte per a l'Educació
Article de Joan Coscubiela (secretari general de CCOO de Catalunya) i Josep M. Álvarez (secretari general d'UGT de Catalunya)Aquesta important tasca educativa i social s'ha realitzat enmig de reestructuracions econòmiques i fortes transformacions de les estructures socials, entre elles, de les fa- mílies, amb tota la seva diversitat. És lògic, doncs, que avui detectem insuficiències i problemes d'adaptació i que es generin insatisfaccions en la mateixa escola i en el conjunt de la societat; uns problemes que han de ser considerats com una veritable prioritat i que ens obliguen a plantejar reformes del nostre sistema educatiu. Els canvis han de ser impulsats des de la implicació de tots els sectors socials i professionals i prenent consciència que alguns problemes escolars tenen el seu origen en altres estructures socials, com el món de l'economia o la realitat de la família.
CCOO i UGT hem demostrat el nostre compromís amb les reformes del sistema educatiu, conscients de la importància que té l'educació com a principal capital social del nostre país. El dret a l'educació és la garantia perquè les persones puguin desenvolupar-se en llibertat i emancipar-se autònomament. L'educació i la formació al llarg de la vida són la millor inversió per aconseguir una economia amb unes bases sòlides. Aquest convenciment ens va portar a impulsar dins de l'acord estratègic signat amb patronals i Govern català un seguit de mesures per reforçar aspectes de l'ensenyament secundari com ara la formació professional i l'ensenyament de l'anglès. I, més endavant, a negociar i firmar el Pacte Nacional per a l'Educació, amb l'objectiu de configurar un veritable servei públic educatiu que passi pàgina a la dualització entre centres públics i centres concertats. Aquest pacte aposta per garantir un finançament suficient a tots els centres, dotar de capacitats i recursos els professionals perquè puguin exercir les seves responsabilitats educatives, ajudar les famílies en la responsabilitat d'educar i reformar l'Administració educativa per dotar-la de més capacitat i diligència en la gestió.
El Pacte Nacional per a l'Educació requereix de la societat un esforç perquè l'escola pugui ser un gran espai de cohesió i socialització, objectiu que no es pot garantir si el sistema educatiu continua segregant els alumnes en funció del seu nivell socioeconòmic, el seu origen o les seves capacitats personals. De la mateixa manera que la concentració en determinats barris de les persones amb menys poder adquisitiu genera guetos ciutadans, la distribució perversa de la població escolar genera segregació escolar i riscos de guetització educativa que fan molt difícil una educació emancipadora per a la persona i integradora des del punt de vista social. Cal dotar l'escola de recursos econòmics suficients perquè tots els centres puguin oferir aquesta educació de qualitat i alhora acabar amb el mecanisme de copagament de les famílies que a la pràctica s'ha imposat en els centres concertats.
A UGT i CCOO seguim pensant que l'aposta del Pacte Nacional per a l'Educació és vàlida perquè promou la gratuïtat, coresponsabilitat de tots els agents educatius i perquè va ser fruit d'un ampli consens. A CCOO i UGT esperàvem un esforç polític més gran i més encert per part del Govern català a l'hora d'impulsar els continguts del pacte a través de polítiques i mesures concretes, però també mitjançant l'elaboració de la llei d'educació de Catalunya, que havia de ser la plasmació legal dels acords i la concreció del projecte educatiu de Catalunya. Ens preocupa que el Departament d'Educació estigui a punt de malbaratar el consens com a conse- qüència del procediment fosc i precipitat amb què ha preparat el projecte de la llei d'educació de Catalunya.
ENS PREOCUPA que hagi anunciat a l'opinió pública projectes que han estat escassament meditats --com el de les aules externes per a immigrants o la supressió del batxillerat nocturn-- per haver de rectificar al cap de pocs dies. Aquest deteriorament de l'autoritat moral del departament ha impulsat alguns sectors a desdir-se dels seus compromisos amb el Pacte Nacional per a l'Educació.
És necessari que el Govern català recuperi el lideratge per encarar una reforma educativa complexa, que només serà possible si es torna al Pacte Nacional per a l'Educació com a espai de consens i de compromís. I si es fa amb la calma necessària per no precipitar-se més. UGT i CCOO considerem que millorar la inversió en educació és vital en uns moments en què tants nens i joves s'incorporen al sistema educatiu. En la situació econòmica que vivim, pensem que és més important que mai canviar les pautes del nostre model econòmic, que només tindrà futur si es fonamenta en una més gran formació de la immensa majoria de la població.
Per aquest motiu, CCOO i UGT fem una crida a les patronals de l'educació i a la comunitat educativa per tornar a posar-nos a treballar conjuntament. I demanem al Govern català que contribueixi amb sentit de prudència política, voluntat política i recursos econò- mics a restablir el consens en l'educació.
03 de juliol 2008
El Tripartit aposta per la LEC
El Parlament ha rebutjat aquest dimecres una moció de CiU que plantejava elaborar i aprovar, abans de l'inici del pròxim curs escolar, un projecte de llei específic en matèria de drets lingüístics en l'ensenyament, amb l'objectiu d'evitar l'aplicació de la tercera hora. El tripartit ha rebutjat la moció, ja que han apostat per impulsar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) com a norma general per regular els aspectes bàsics del sistema educatiu de Catalunya. La moció ha estat rebutjada per 47 vots a favor i 80 en contra.Per contra, els socis que donen suport al Govern han presentat una esmena de modificació en la qual plantejaven impulsar l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya, que s'està treballant en l'àmbit del Govern, que 'ha de ser la norma general que reguli els aspectes bàsics del sistema educatiu a Catalunya'. A més, apostaven per elaborar i aprovar una llei específica en cas que l'aprovació de la llei d'educació es retardi.
El diputat del PSC Daniel Font ha destacat els 'bons resultats' del sistema i ha dit que la previsió és disposar de la llei d'educació per a començaments del 2009. Font creu que una llei específica també s'aprovaria pels volts de l'hivern, i per tant 'decau l'argument de la temporalitat i del calendari'.
Des d'ERC, el diputat Josep Maria Freixanet ha retret a CiU la seva actitud i creu que la llei d'educació donarà 'més empara legal'. La diputada d'ICV-EUiA Dolors Camats ha rebutjat fer una llei 'a corre-cuita' i ha defensat les bondats del sistema educatiu actual, sense separació d'alumnes per raons de llengua.
PPC i C's s'han mostrat en contra de la moció. El diputat del PPC Rafael López ha preguntat si 'la tercera hora és el gran problema de l'educació a Catalunya', tot afegint que 'aquest debat ja cansa'.
Font: Nació Digital (03/07/2008)
Puigcercós es reunirà demà amb Artur Mas i li proposarà acords en lleis bàsiques com la d'educació
El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, transmetrà dimarts al líder de CiU, Artur Mas, el seu desig de "recuperar la interlocució" perduda entre les dues formacions arran del que ha passat amb el debat de l'Estatut, i li proposarà acords en lleis bàsiques com la d'educació.Fonts molt pròximes al nou líder d'ERC han destacat la importància que té per al nou equip de direcció d'Esquerra aquesta primera reunió amb Mas, perquè es pot iniciar una nova etapa amb una interlocució molt més "normal i fluida".
Les mateixes fonts han precisat que, per part d'ERC, no hi ha cap canvi d'estratègia, però sí el propòsit de normalitzar la relació entre el primer i el tercer partit de Catalunya, en la perspectiva d'incrementar el grau de col·laboració en "temes fonamentals de país".
Per aquest motiu, Puigcercós traslladarà a Mas les prioritats legislatives que ERC ha definit en el seu recent congrés, com va fer prèviament amb el president de la Generalitat i líder del PSC, José Montilla, però a més, oferirà la possibilitat d'acords i de consens en determinades lleis.
Entre aquestes lleis figura la futura llei d'educació de Catalunya, però també altres com la nova llei de política lingüística si l'Estatut s'aplica en aquesta matèria, o la llei de consultes populars.
A més, Puigcercós tornarà a insistir en l'oferta d'una candidatura catalanista unitària per a les eleccions del Parlament Europeu previstes per al 2009, malgrat les reticències expressades ja per CiU sobre aquesta qüestió.
Les ''línies vermelles''
Respecte a les tres "línies vermelles" marcades per ERC per quedar-se a l'actual govern de la Generalitat, Puigcercós expressarà la voluntat del seu partit de defensar una reacció contundent al més unitària possible si hi ha una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que interpreti a la baixa l'Estatut.
Sobre aquest punt, el president d'ERC tindrà l'ocasió d'explicar a Artur Mas la seva aposta per un possible "govern d'unitat" o de concentració, en el cas que la modificació de l'Estatut provoqui un greu conflicte de legitimitat institucional i això creï una situació d'excepcionalitat.
Mas i Puigcercós van coincidir dimecres passat a l'acte organitzat per Òmnium Cultural al Teatre Nacional de Catalunya sota el lema "Junts per Catalunya" i en què es va qüestionar la legitimitat del TC per poder dictar una sentència sobre l'Estatut.
La reunió entre els dos dirigents nacionalistes, sol·licitada per Puigcercós, tindrà lloc als despatxos del grup de CiU al Parlament català.
Font: AVUI (01/07/2008)
01 de juliol 2008
Montilla defensa la nova llei d'educació en una escola inaugurada per Macià
El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar ahir que "Catalunya no es pot permetre el desacord en alguns grans temes de país", en al.lusió a la nova llei d'educació que està preparant la Generalitat, i per això va convidar tothom a participar en el debat d'una norma que, va dir, defineix un model educatiu propi per a Catalunya. "Sense un bon acord en aquesta matèria no avançarem", va asseverar.Font: El Periódico (30/06/2008)
30 de juny 2008
