El CNJC reivindica el compromís amb el sistema públic, la participació de l’alumnat i el concepte global d’educació com a principis per a la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC)
Treballa en un document que recull propostes alternatives per a la Llei d’Educació de Catalunya i que s’entregarà als responsables del Departament d’Educació de la Generalitat i als diferents grups parlamentaris.
Amb l’Avantprojecte de la futura Llei d’Educació de Catalunya sobre la taula, i havent millorat aquest algunes de les incògnites que plantejava el Document de Bases, el CNJC considera que encara són moltes les mancances i lamenta que no es contemplin aspectes essencials per a una legislació d’aquesta mena.
Garantir la inversió i el caràcter públic de l’educació
D’entrada, és del tot prioritari que la nova llei afronti, d’una vegada per totes, el dèficit crònic que
arrossega el sistema educatiu català, amb una manca d’inversió pública i una forta desigualtat entre escola pública i concertada que qüestiona l’existència d’un únic sistema públic. La llei, el seu desplegament i la intenció del Departament hauria de ser que els centres públics arribessin a cobrir la demanda de noves places, cosa a què, actualment, s’està renunciant. L’incompliment del
compromís d’assolir el 6% del PIB en inversió per a l’Educació ho demostra.
Així les coses, cal un major compromís de l’escola concertada amb les noves necessitats socials i demanem, també, que es clarifiqui el redactat de l’article 2, en què es parla d’un ensenyament laic i alhora s’afirma que l’ensenyament ha de garantir la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les conviccions dels pares i mares. La garantia d’un ensenyament laic sense interferències de les diferents confessions religioses més enllà de l’àmbit privat ha de quedar ben clara a la futura llei.
Incorporar la participació a l’escola
El redactat actual no fa referència al fet d’educar en la participació. Des del Moviment Associatiu Juvenil, però, reclamem que la llei promogui les mesures adequades per facilitar la presència, el diàleg i la corresponsabilitat dels alumnes amb els instruments de participació del centre, començant per la informació sobre aquests, la formació de representants d’alumnes i la dinamització de la participació dels estudiants en general.
Així mateix, entenem que l’apartat de drets i deures de l’alumnat hauria de derivar a una regulació posterior mitjançant decret i no deixar l’assumpte en els projectes educatius de cada centre, com proposa ara el Departament. La carta de convivència no és una regulació suficient per garantir els drets de l’alumnat.
Concepte global d’educació
Finalment, el concepte d’educació que es desprèn de l’exposició de motius és restrictiu i torna a reduir tot el plantejament al context escolar, ignorant el paper de les associacions juvenils -especialment el de les organitzacions d’associacionisme educatiu- com a integrants del sistema educatiu i deixant-les com un element extern.
Cal, doncs, que la futura llei consideri adequadament i amb tota la seva importància la realitat
educativa no formal que es dóna fora de la franja escolar, que valori l’aportació específica que
suposa i en possibiliti el desenvolupament. Cal, també, que surtin reflectits els plans educatius
d’entorn i els projectes educatius de ciutat, cosa que ara no es contempla.
Per tot això, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les seves entitats estan preparant un document de propostes alternatives en aquest sentit amb la intenció d’entregar-lo als responsables del Departament d’Educació de la Generalitat i als diferents grups parlamentaris que hauran de discutir el projecte de llei.
El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar ahir que "Catalunya no es pot permetre el desacord en alguns grans temes de país", en al.lusió a la nova llei d'educació que està preparant la Generalitat, i per això va convidar tothom a participar en el debat d'una norma que, va dir, defineix un model educatiu propi per a Catalunya. "Sense un bon acord en aquesta matèria no avançarem", va asseverar.
