Ernest Maragall envia una carta als mestres

A gairebé un mes de la vaga de mestres –convocada pel 13 d’octubre-, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat un escrit als més de 100.000 docents que exerceixen a Catalunya en què explica els motius pels quals és necessària la LEC, la llei educativa de la polèmica.

En l'escrit, disponible al web del departament d'Educació, el conseller assegura que "volem avançar decididament en el camí de l’escolarització equitativa de tot l’alumnat present a casa nostra". I diu que el projecte de LEC que es portarà al Parlament, és “un projecte per guanyar i consolidar la confiança del país en la vostra tasca, fent-vos responsables —sí, fent-vos responsables— de l’educació dels futurs ciutadans d’aquest país. No ens ha de fer por dir-ho, o és que ja no ho sou ara? Pitjor encara. Ara sou jutjats per tothom i —en molts casos— sense el respecte cap a la vostra tasca, i menystenint l’autoritat que aquesta comporta".

Maragall, a banda de reconèixer la tasca del col·lectiu de mestres, els encoratja a “ajudar el govern a "substituir distància per reconeixement social; indiferència per implicació familiar; paternalisme excessiu per respecte a l’autoritat de mestres, professors i directors, i suspicàcia per reconeixement actiu de famílies i administració".

Font: El Debat.cat

06 d’octubre 2008

CGT, USTEC i ASPEPC convoquen Vaga general de l’educació pública el 13 de Novembre contra la LEC

Davant l’aprovació per part del govern de la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, i donat que es mantenen la gran majoria de propostes a les que el professorat ja va expressar el seu rebuig, els sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, i CGT, convoquen al professorat a un procés de mobilitzacions amb una

Vaga general de l’educació pública el dia 13 de Novembre i Manifestació a les 12 del migdia a Pl. Universitat, Barcelona.

En contra d’aquesta Llei, pels següents motius:

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.

2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.

3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.

4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.

5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.

6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

Fem una crida al professorat a fer Assemblees en els centres i a les Zones, per tal de discutir els continguts de la nova Llei i les seves conseqüències a l’educació pública.

USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, CGT

17 de setembre 2008

El CNJC lamenta que el Govern aprovi l'avantprojecte de LEC

El Departament fa cas omís de les múltiples peticions i aprova el text en ple estiu sense haver incorporat cap proposta alternativa

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) lamenta que el Govern aprovi, en el Consell Executiu d’avui, l’avantprojecte de Llei d’educació de Catalunya, ja que es tracta d’un text que des del seu plantejament inicial amb el Document de Bases ha generat una forta oposició en el si de la comunitat educativa. No obstant això, el Departament d’Educació, lluny d’escoltar les demandes i reivindicacions, ha optat per la via directa i la no negociació.

Tot i haver seguit els canals formals establerts pel propi Departament, amb reunions amb el Secretari de Polítiques educatives i entrega de propostes concretes, el CNJC ha vist com no s’assumia cap dels seus plantejaments -que són els de milers de joves de les entitats educatives, sindicals i polítiques més importants del país- i que, a més, s’han introduït canvis a última hora que suposen l’eliminació d’elements fonamentals del text sense haver-ho posat de manifest en cap d’aquests espais convinguts. Se’ns havia fet creure que estàvem negociant de manera seriosa i sobre paper de llei però els fets demostren que no era així.

Per tot plegat, reafirmem tots els punts del document que hem negociat amb el Departament i els grups parlamentaris i volem deixar clar que no donarem suport a cap Llei d’educació que no els inclogui i que no garanteixi el caràcter públic de l’educació sostinguda amb fons públics, és a dir, el servei públic educatiu.

Instem el Departament d’Educació de la Generalitat a complir el Pacte Nacional per l’Educació i a reprendre, a través del Secretari de Polítiques educatives, les negociacions amb el CNJC de forma seriosa.

30 de juliol 2008

El CNJC protesta davant del Departament d'Educació

Per la molt probable aprovació de l’avantprojecte de Llei aquest juliol, quan els centres educatius resten tancats.

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i les seves entitats han dut a terme aquest matí un acte de protesta davant del Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, que sota el lema “I a l’estiu? Educació pública, laica i catalana! No volem aquesta LEC” tenia com a objectiu demanar que no s’aprofiti el període estival per a aprovar una Llei que no ha comptat amb el suficient grau de concertació entre els agents implicats.

La presidenta del CNJC, Agnès Russiñol, ha destacat les consideracions que el consell i les seves entitats fan sobre l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya. En aquest sentit, Russiñol ha posat de manifest que el sistema educatiu català pateix des de fa anys una manca d’inversió pública i una forta desigualtat entre escola pública i concertada que “fa qüestionar l’existència d’un únic sistema públic”. Pel CNJC és imprescindible reclamar el compromís de l’escola concertada amb les noves necessitats socials. La presidenta del CNJC també ha destacat la importància de la participació a l’escola, i ha instat al Departament d’Educació “a incorporar el fet d’educar en la participació en el futur text”. En aquesta mateix línia, Agnès Russiñol ha manifestat com innegociable el fet que de l’apartat de drets i deures dels alumnes se’n derivi un decret posterior i que no es deixi subjecte a l’autonomia dels centres. D’altra banda, el CNJC ha posat de manifest que el concepte d’educació que s’exposa en el text és molt restrictiu. En aquest sentit, Agnès Russiñol ha destacat que “el text respon més a una llei del sistema educatiu, més que no a una llei d’educació”, ja que es consideren a les entitats juvenils com elements externs i no com integrants del sistema educatiu.

Durant la protesta, el responsable d’educació formal del CNJC, Lluís Monerris, ha entregat als representants del Departament d’educació una còpia de les propostes que el CNJC ha elaborat sobre el text de la Llei d’educació, així com els posicionaments del CNJC a favor del model d’immersió lingüística català, i en contra de la supressió del mapa educatiu de gran part dels centres en els que s’imparteix el batxillerat nocturn, per ser una proposta que dificulta l’accés a l’educació d’un important grup poblacional.

Amb l’acció d’avui el CNJC pretenia remarcar que no abaixa la guàrdia i que, malgrat tot, continua atent al devenir d’aquesta normativa. Tanmateix la protesta també vol recordar la necessitat de mantenir obert el procés de negociació del text per tal d’integrar el conjunt de demandes fetes des de la comunitat educativa i els agents socials implicats en aquesta.

12 de juliol 2008

El CNJC intentarà abanderar l’oposició a la Llei d’Educació amb una concentració davant del Departament d’Educació

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) convoca una concentració de rebuig a l’avantprojecte de Llei d’Educació (LEC) el proper divendres a les 11 del matí, davant de la seu del Departament d’Educació. La proposta s’adreça a les entitats juvenils integrants i a tota la comunitat educativa.

Sota el lema I a l’estiu? Educació pública, laica i catalana! No volem aquesta LEC, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) coordina una protesta unitària davant la seu principal del Departament d’Educació, a la Via Augusta202-226. Es tracta d’una concentració de rebuig per la possible aprovació de l’avantprojecte de Llei aquest juliol, quan els centres educatius són tancats.

Hi són convocades les 95 associacions juvenils que el formen, entre les quals hi ha sindicats d’estudiants i entitats d’educació no formal, però també el conjunt de la comunitat educativa, ja siguin mestres, alumnes o pares i mares. Segons afirma el secretari responsable d’educació formal del CNJC, Lluís Monerris, hi són cridats “tots els qui estan desenganyats amb l’avantprojecte de llei”. La concentració serà divendres a les 11 i el CNJC prega als assistents que hi vagin vestits amb roba o elements de platja. El vestuari simbolitzarà la temporada estival, en què no hi ha classes i la mobilització del sector és molt més difícil. Monerris afirma que protesten en clau de broma “per a queixar-se que Educació tiri endavant l’avantprojecte en ple juliol”, però que tot i això així demostren que el CNJC “no fa vacances”.

El posicionament crític del CNJC va germinar, el passat juny, en el consens d’un dossier de propostes alternatives, que va ser entregat el 19 de juny al Departament. Les tres discrepàncies principals són que la futura LEC garanteixi la inversió pública, reguli la participació de l’alumnat i eixampli el concepte Educació per encabir-hi també l’educació en el lleure. “Tant la participació, com la inversió pública o els esplais i associacions són obviats o inconsiderats per l’avantprojecte”. Monerris afegeix una última queixa, el “nul foment a l’educació laica”. Per al secretari d’educació de l’associació, “un pacte entre el govern espanyol i el Vaticà assegura que la religió catòlica sigui a dins dels programes d’educació”.

Per les mateixes dates, el Consell va engegar també un blog on s’hi publiquen notícies sobre l’evolució de l’avantprojecte i un article d’opinió escrit pels secretaris generals de CCOO i d’UGT. També és possible adherir-se a la campanya Una altra LEC és possible mitjançant una recollida de firmes en línia.

FONT: LaMalla.cat (07/07/08)

08 de juliol 2008

El CNJC convoca una concentració davant del Department d'Educació contra la LEC

Per la molt probable aprovació de l’avantprojecte de Llei aquest juliol, quan els centres educatius resten tancats.

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha convocat les seves entitats, així com la comunitat educativa en general, a mostrar el seu rebuig a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) el proper divendres 11 de juliol davant la seu del Departament a Barcelona. Sota el lema “I a l’estiu? Educació pública, laica i catalana! No volem aquesta LEC” la convocatòria, que tindrà un caràcter reivindicatiu a la vegada que original –amb elements de platja-, vol denunciar la molt probable aprovació de l’avantprojecte de Llei durant aquest mes de juliol, quan precisament els centres educatius estan tancats i la comunitat educativa de vacances, cosa que minimitza l’impacte públic sobre aquest col·lectiu i la seva capacitat de resposta.

Per això, el CNJC vol deixar clar que no abaixa la guàrdia i que, malgrat tot, continua atent al devenir d’aquesta normativa. En aquest sentit, el CNJC recorda que el passat 19 de juny ja va entregar un dossier amb propostes concretes i alternatives sobre alguns conceptes i articles de l’avantprojecte per tal que fossin valorats pel Departament d’Educació.

Dia i hora: 11 de juliol de 2008, a les 11h.
Lloc: Seu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
(Via Augusta, 202-226)

07 de juliol 2008

La vigència del Pacte per a l'Educació

Article de Joan Coscubiela (secretari general de CCOO de Catalunya) i Josep M. Álvarez (secretari general d'UGT de Catalunya)

En les darreres dècades, el sistema educatiu ha jugat un paper clau en els canvis socials més importants que hem viscut com a país. Hem passat d'unes generacions amb elevats nivells d'analfabetisme a l'escolarització fins als 16 anys. L'escola ha estat determinant en la integració social de les persones immigrants que han arribat a Catalunya en diferents processos migratoris, i ha estat protagonista en l'accés a la llengua catalana de diverses generacions.

Aquesta important tasca educativa i social s'ha realitzat enmig de reestructuracions econòmiques i fortes transformacions de les estructures socials, entre elles, de les fa- mílies, amb tota la seva diversitat. És lògic, doncs, que avui detectem insuficiències i problemes d'adaptació i que es generin insatisfaccions en la mateixa escola i en el conjunt de la societat; uns problemes que han de ser considerats com una veritable prioritat i que ens obliguen a plantejar reformes del nostre sistema educatiu. Els canvis han de ser impulsats des de la implicació de tots els sectors socials i professionals i prenent consciència que alguns problemes escolars tenen el seu origen en altres estructures socials, com el món de l'economia o la realitat de la família.

CCOO i UGT hem demostrat el nostre compromís amb les reformes del sistema educatiu, conscients de la importància que té l'educació com a principal capital social del nostre país. El dret a l'educació és la garantia perquè les persones puguin desenvolupar-se en llibertat i emancipar-se autònomament. L'educació i la formació al llarg de la vida són la millor inversió per aconseguir una economia amb unes bases sòlides. Aquest convenciment ens va portar a impulsar dins de l'acord estratègic signat amb patronals i Govern català un seguit de mesures per reforçar aspectes de l'ensenyament secundari com ara la formació professional i l'ensenyament de l'anglès. I, més endavant, a negociar i firmar el Pacte Nacional per a l'Educació, amb l'objectiu de configurar un veritable servei públic educatiu que passi pàgina a la dualització entre centres públics i centres concertats. Aquest pacte aposta per garantir un finançament suficient a tots els centres, dotar de capacitats i recursos els professionals perquè puguin exercir les seves responsabilitats educatives, ajudar les famílies en la responsabilitat d'educar i reformar l'Administració educativa per dotar-la de més capacitat i diligència en la gestió.

El Pacte Nacional per a l'Educació requereix de la societat un esforç perquè l'escola pugui ser un gran espai de cohesió i socialització, objectiu que no es pot garantir si el sistema educatiu continua segregant els alumnes en funció del seu nivell socioeconòmic, el seu origen o les seves capacitats personals. De la mateixa manera que la concentració en determinats barris de les persones amb menys poder adquisitiu genera guetos ciutadans, la distribució perversa de la població escolar genera segregació escolar i riscos de guetització educativa que fan molt difícil una educació emancipadora per a la persona i integradora des del punt de vista social. Cal dotar l'escola de recursos econòmics suficients perquè tots els centres puguin oferir aquesta educació de qualitat i alhora acabar amb el mecanisme de copagament de les famílies que a la pràctica s'ha imposat en els centres concertats.

A UGT i CCOO seguim pensant que l'aposta del Pacte Nacional per a l'Educació és vàlida perquè promou la gratuïtat, coresponsabilitat de tots els agents educatius i perquè va ser fruit d'un ampli consens. A CCOO i UGT esperàvem un esforç polític més gran i més encert per part del Govern català a l'hora d'impulsar els continguts del pacte a través de polítiques i mesures concretes, però també mitjançant l'elaboració de la llei d'educació de Catalunya, que havia de ser la plasmació legal dels acords i la concreció del projecte educatiu de Catalunya. Ens preocupa que el Departament d'Educació estigui a punt de malbaratar el consens com a conse- qüència del procediment fosc i precipitat amb què ha preparat el projecte de la llei d'educació de Catalunya.

ENS PREOCUPA que hagi anunciat a l'opinió pública projectes que han estat escassament meditats --com el de les aules externes per a immigrants o la supressió del batxillerat nocturn-- per haver de rectificar al cap de pocs dies. Aquest deteriorament de l'autoritat moral del departament ha impulsat alguns sectors a desdir-se dels seus compromisos amb el Pacte Nacional per a l'Educació.

És necessari que el Govern català recuperi el lideratge per encarar una reforma educativa complexa, que només serà possible si es torna al Pacte Nacional per a l'Educació com a espai de consens i de compromís. I si es fa amb la calma necessària per no precipitar-se més. UGT i CCOO considerem que millorar la inversió en educació és vital en uns moments en què tants nens i joves s'incorporen al sistema educatiu. En la situació econòmica que vivim, pensem que és més important que mai canviar les pautes del nostre model econòmic, que només tindrà futur si es fonamenta en una més gran formació de la immensa majoria de la població.

Per aquest motiu, CCOO i UGT fem una crida a les patronals de l'educació i a la comunitat educativa per tornar a posar-nos a treballar conjuntament. I demanem al Govern català que contribueixi amb sentit de prudència política, voluntat política i recursos econò- mics a restablir el consens en l'educació.

03 de juliol 2008

El Tripartit aposta per la LEC

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres una moció de CiU que plantejava elaborar i aprovar, abans de l'inici del pròxim curs escolar, un projecte de llei específic en matèria de drets lingüístics en l'ensenyament, amb l'objectiu d'evitar l'aplicació de la tercera hora. El tripartit ha rebutjat la moció, ja que han apostat per impulsar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) com a norma general per regular els aspectes bàsics del sistema educatiu de Catalunya. La moció ha estat rebutjada per 47 vots a favor i 80 en contra.

La moció de CiU demanava elaborar i aprovar abans de l'inici de curs 2008-2009 'un projecte de llei específic en matèria de drets lingüístics en l'àmbit del sistema català d'ensenyament no universitari'. L'objectiu és evitar l'aplicació de la tercera hora de castellà, garantint el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge. Rigau ha lamentat que no s'hagi aconseguit un acord amb el tripartit sobre aquesta qüestió i ha dit que la moció 'té la força que correspon a tants i tants professors que han construït i defensat l'escola catalana'.

Per contra, els socis que donen suport al Govern han presentat una esmena de modificació en la qual plantejaven impulsar l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya, que s'està treballant en l'àmbit del Govern, que 'ha de ser la norma general que reguli els aspectes bàsics del sistema educatiu a Catalunya'. A més, apostaven per elaborar i aprovar una llei específica en cas que l'aprovació de la llei d'educació es retardi.

El diputat del PSC Daniel Font ha destacat els 'bons resultats' del sistema i ha dit que la previsió és disposar de la llei d'educació per a començaments del 2009. Font creu que una llei específica també s'aprovaria pels volts de l'hivern, i per tant 'decau l'argument de la temporalitat i del calendari'.

Des d'ERC, el diputat Josep Maria Freixanet ha retret a CiU la seva actitud i creu que la llei d'educació donarà 'més empara legal'. La diputada d'ICV-EUiA Dolors Camats ha rebutjat fer una llei 'a corre-cuita' i ha defensat les bondats del sistema educatiu actual, sense separació d'alumnes per raons de llengua.

PPC i C's s'han mostrat en contra de la moció. El diputat del PPC Rafael López ha preguntat si 'la tercera hora és el gran problema de l'educació a Catalunya', tot afegint que 'aquest debat ja cansa'.

Font: Nació Digital (03/07/2008)

Puigcercós es reunirà demà amb Artur Mas i li proposarà acords en lleis bàsiques com la d'educació

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, transmetrà dimarts al líder de CiU, Artur Mas, el seu desig de "recuperar la interlocució" perduda entre les dues formacions arran del que ha passat amb el debat de l'Estatut, i li proposarà acords en lleis bàsiques com la d'educació.

Joan Puigcercós i Artur Mas es reuniran per primera vegada des que el passat 7 de juny el primer va ser elegit nou president d'ERC, però serà també la primera reunió oficial entre tots dos des del 2006, perquè el pacte entre Mas i el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre l'Estatut va interrompre els contactes regulars.

Encara que l'expresident d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va mantenir una "reunió secreta" amb Artur Mas poc abans de les eleccions catalanes, i també hi va haver un posterior contacte després dels comicis per explorar les possibilitats de formar govern, la de demà serà la primera reunió "oficial" i de caràcter públic que han convocat CiU i Esquerra des del 2006.

Fonts molt pròximes al nou líder d'ERC han destacat la importància que té per al nou equip de direcció d'Esquerra aquesta primera reunió amb Mas, perquè es pot iniciar una nova etapa amb una interlocució molt més "normal i fluida".

Les mateixes fonts han precisat que, per part d'ERC, no hi ha cap canvi d'estratègia, però sí el propòsit de normalitzar la relació entre el primer i el tercer partit de Catalunya, en la perspectiva d'incrementar el grau de col·laboració en "temes fonamentals de país".

Per aquest motiu, Puigcercós traslladarà a Mas les prioritats legislatives que ERC ha definit en el seu recent congrés, com va fer prèviament amb el president de la Generalitat i líder del PSC, José Montilla, però a més, oferirà la possibilitat d'acords i de consens en determinades lleis.

Entre aquestes lleis figura la futura llei d'educació de Catalunya, però també altres com la nova llei de política lingüística si l'Estatut s'aplica en aquesta matèria, o la llei de consultes populars.

A més, Puigcercós tornarà a insistir en l'oferta d'una candidatura catalanista unitària per a les eleccions del Parlament Europeu previstes per al 2009, malgrat les reticències expressades ja per CiU sobre aquesta qüestió.

Les ''línies vermelles''
Respecte a les tres "línies vermelles" marcades per ERC per quedar-se a l'actual govern de la Generalitat, Puigcercós expressarà la voluntat del seu partit de defensar una reacció contundent al més unitària possible si hi ha una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que interpreti a la baixa l'Estatut.

Sobre aquest punt, el president d'ERC tindrà l'ocasió d'explicar a Artur Mas la seva aposta per un possible "govern d'unitat" o de concentració, en el cas que la modificació de l'Estatut provoqui un greu conflicte de legitimitat institucional i això creï una situació d'excepcionalitat.

Mas i Puigcercós van coincidir dimecres passat a l'acte organitzat per Òmnium Cultural al Teatre Nacional de Catalunya sota el lema "Junts per Catalunya" i en què es va qüestionar la legitimitat del TC per poder dictar una sentència sobre l'Estatut.

La reunió entre els dos dirigents nacionalistes, sol·licitada per Puigcercós, tindrà lloc als despatxos del grup de CiU al Parlament català.

Font: AVUI (01/07/2008)

01 de juliol 2008

Montilla defensa la nova llei d'educació en una escola inaugurada per Macià

El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar ahir que "Catalunya no es pot permetre el desacord en alguns grans temes de país", en al.lusió a la nova llei d'educació que està preparant la Generalitat, i per això va convidar tothom a participar en el debat d'una norma que, va dir, defineix un model educatiu propi per a Catalunya. "Sense un bon acord en aquesta matèria no avançarem", va asseverar.

Montilla va fer aquestes declaracions durant la clausura dels actes de commemoració del 75è aniversari del centre d'educació infantil i primària Salvador Lluch de Gavà (Baix Llobregat), inaugurat el 29 de juny de 1933 pel llavors president de la Generalitat republicana, Francesc Macià. Durant el seu discurs, Montilla va recordar les paraules que Macià va pronunciar en l'acte inaugural del centre i va dir que, tot i que des de llavors hi ha hagut molts canvis, "hi ha algunes preocupacions de fons que segueixen presents", com el finançament adequat per obtenir una millor educació.

Font: El Periódico (30/06/2008)

30 de juny 2008

QUÈ VOLEM ?

El CNJC reivindica el compromís amb el sistema públic, la participació de l’alumnat i el concepte global d’educació com a principis per a la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC)

Treballa en un document que recull propostes alternatives per a la Llei d’Educació de Catalunya i que s’entregarà als responsables del Departament d’Educació de la Generalitat i als diferents grups parlamentaris.

Amb l’Avantprojecte de la futura Llei d’Educació de Catalunya sobre la taula, i havent millorat aquest algunes de les incògnites que plantejava el Document de Bases, el CNJC considera que encara són moltes les mancances i lamenta que no es contemplin aspectes essencials per a una legislació d’aquesta mena.

Garantir la inversió i el caràcter públic de l’educació
D’entrada, és del tot prioritari que la nova llei afronti, d’una vegada per totes, el dèficit crònic que
arrossega el sistema educatiu català, amb una manca d’inversió pública i una forta desigualtat entre escola pública i concertada que qüestiona l’existència d’un únic sistema públic. La llei, el seu desplegament i la intenció del Departament hauria de ser que els centres públics arribessin a cobrir la demanda de noves places, cosa a què, actualment, s’està renunciant. L’incompliment del
compromís d’assolir el 6% del PIB en inversió per a l’Educació ho demostra.

Així les coses, cal un major compromís de l’escola concertada amb les noves necessitats socials i demanem, també, que es clarifiqui el redactat de l’article 2, en què es parla d’un ensenyament laic i alhora s’afirma que l’ensenyament ha de garantir la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les conviccions dels pares i mares. La garantia d’un ensenyament laic sense interferències de les diferents confessions religioses més enllà de l’àmbit privat ha de quedar ben clara a la futura llei.

Incorporar la participació a l’escola
El redactat actual no fa referència al fet d’educar en la participació. Des del Moviment Associatiu Juvenil, però, reclamem que la llei promogui les mesures adequades per facilitar la presència, el diàleg i la corresponsabilitat dels alumnes amb els instruments de participació del centre, començant per la informació sobre aquests, la formació de representants d’alumnes i la dinamització de la participació dels estudiants en general.

Així mateix, entenem que l’apartat de drets i deures de l’alumnat hauria de derivar a una regulació posterior mitjançant decret i no deixar l’assumpte en els projectes educatius de cada centre, com proposa ara el Departament. La carta de convivència no és una regulació suficient per garantir els drets de l’alumnat.

Concepte global d’educació
Finalment, el concepte d’educació que es desprèn de l’exposició de motius és restrictiu i torna a reduir tot el plantejament al context escolar, ignorant el paper de les associacions juvenils -especialment el de les organitzacions d’associacionisme educatiu- com a integrants del sistema educatiu i deixant-les com un element extern.

Cal, doncs, que la futura llei consideri adequadament i amb tota la seva importància la realitat
educativa no formal que es dóna fora de la franja escolar, que valori l’aportació específica que
suposa i en possibiliti el desenvolupament. Cal, també, que surtin reflectits els plans educatius
d’entorn i els projectes educatius de ciutat, cosa que ara no es contempla.

Per tot això, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les seves entitats estan preparant un document de propostes alternatives en aquest sentit amb la intenció d’entregar-lo als responsables del Departament d’Educació de la Generalitat i als diferents grups parlamentaris que hauran de discutir el projecte de llei.

16 de juny 2008