NOTA DE PREMSA AEP

Des de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, davant de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya avui, volem manifestar que:

1) Una llei redactada d’esquenes als professionals i als usuaris de l’escola pública, que no ha comptat amb un procés de debat transparent al marc de la comunitat educativa i que ni tan sols ha respectat el Pacte Nacional per l’Educació elaborat l'any 2006 és un gest de mal govern, que ens allunya de la possibilitat real d’aconseguir una escola veritablement pública, i representa una oportunitat perduda.

2) Una llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu i deixa a la xarxa pública desprotegida enfront centres privats i concertats, que afavoreix models d’autonomia basats en la diferenciació dels centres en funció dels resultats escolars i que ratifica la dualitat entre el Servei Públic d’Educació i el Servei educatiu d’interès públic renuncia a un model educatiu universal, obert, equitatiu i gratuït.

3) Una llei que pretén substituir la inversió pública per mesures administratives i regulació legal, que deixa el camí obert cap a la privatització de sectors pre-obligatoris i post-obligatoris, que no destina l’irrenunciable 6% del PIB a l’educació no pot garantir la cohesió social i l’educació de qualitat al conjunt de la ciutadania.

4) Una llei que empara i referma el concert a centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe, que consolida i augmenta el poder de les patronals religioses a l’àmbit educatiu i que, en conseqüència, ha deixat de vetllar per una educació lliure i integradora tan sols possible en el marc de la laïcitat.

5) Una llei que ha oblidat els valors que sustentaven l’educació, que ha menystingut el lliure pensament i la democràcia tant en l’exercici formal com en la participació i convivència als centres, desvirtua els fonaments mateixos del sistema educatiu públic i sentencia desfavorablement el seu futur.

6) Una llei que no tracta adequadament els ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris, que no recull la necessitat de potenciar decididament el parvulari, el batxillerat i la FP, i que no atén la necessària igualtat de condicions a l’hora d’accedir a aquests ensenyaments desafavoreix l’ensenyament pre-obligatori i post-obligatori devaluant la seva importància educativa i social.

7) Una llei que desvirtua el concepte de convivència a la comunitat educativa, que no contempla el repartiment de responsabilitats entre els actors i el paper d’aquests en la integració dels diferents grups de la comunitat educativa, que no persegueix la democratització dels centres a través de la regulació dels concertats i que no vetlla perquè els centres públics no puguin ser gestionats per entitats privades va en contra de la democràcia i la participació reals a la comunitat educativa.

8) Una llei que no reconeix la tasca que, a través de l’educació informal i no-formal, porten a terme les entitats del lleure educatiu i les famílies i, que no contempla dotar d’infraestructures i atorgar subvencions a espais d’educació, no presenta una visió integral de l’educació i desmereix la tasca que fan esplais, caus, agrupaments i famílies.



Per tot això, des de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, exigim:

1. La retirada de la LEC.

2. L’inici d’un procés de debat, similar al Pacte Nacional per l’Educació, en el sí de la comunitat educativa que reculli l'opinió dels professionals i usuaris de l’escola pública i la faci palesa a la llei.

3. La supressió del concert als centres que segreguen per raó de sexe i no respecten la laïcitat, únic marc possible per una educació democràtica i lliurebasada en el lliure pensament.

4. El reconeixement únic i explícit del Servei Públic d’Educació, el qual és l’únic que pot garantir un model educatiu universal, obert, públic i gratuït.

5. La destinació inmediata i per llei d’un 6% del PIB a l’educació, percentatge imprescindible per poder sufragar i atendre satisfactòriament les necessitats pedagògiques, socials i ciutadanes de l’alumnat.


6. La inclusió i assegurança dels ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris, fonamentals per tal que l’alumnat es pugui formar de manera regulada i completa abans dels sis anys i després de l’ensenyament obligatori.

7. La direcció dels centres públics per part dels actors que els conformen, és a dir, per ells mateixos i la rotunda negació a que qualsevol centre pugui ser gestionat per entitats privades, eliminant així tot procés participatiu i democràtic real als centres i excloent actors i grups en la presa de decisions.


8. El reconeixement de l’educació informal i no-formal que realitzen cada dia entitats del lleure educatiu i les famílies.

08 de juliol 2009

NOTA DE PREMSA CNJC: L'aprovació de la LEC, una oportunitat perduda

Aquest dimecres s’aprova la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) al Parlament i el que podria haver estat un dia de joia per tota la societat catalana no ha estat sinó una magnífica oportunitat perduda, amb una Llei sobre la taula que neix coixa, sense el consens social necessari en una democràcia com la nostra i amb importants reaccions adverses d’aquells que seran els encarregats de fer-la complir.

· El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha expressat reiteradament a tots els grups parlamentaris la necessitat que la Llei partís d’un concepte integral d’educació que reconegués la diversitat d’agents que eduquen fora de l’escola –com les associacions juvenils- i la necessitat d’incorporar certa permeabilitat dels centres i de les dinàmiques escolars envers aquests actors. No obstant això, i d’una definició força encertada del que és la comunitat educativa, l’articulat no ho reflecteix.

· El CNJC ha mostrat el seu compromís amb l’escola pública i el seu suport, només, a una llei que garantís l’educació com a servei públic, ja que aquesta ha de ser garantida a tota la població, gratuïta, oberta i basada en principis científics i laics. I això no es compleix. La LEC no deixa clar quins problemes vol resoldre i no fa una aposta ferma, amb mesures concretes, per combatre les desigualtats existents. De fet, fins i tot manté el concert públic per als centres privats que fan una escolarització diferenciada per sexes, oblidant el principi bàsic de la coeducació.

· Finalment, un altre gran eix de les reivindicacions del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya era la participació de l’alumnat com a fórmula perquè aquest se senti part i protagonista del seu propi procés educatiu. En canvi, la LEC no considera l’alumnat com a subjecte de llei, sinó com a objecte, i amb una concepció negativa i culpabilitzadora en quant al capítol de convivència. No es preveu la prevenció de conflictes, sinó que es passa directament a la mediació.

Per tot plegat, el CNJC no pot donar suport a la Llei que neix aquest dimecres i demana una reflexió seriosa per part de tots els grups parlamentaris i del Govern sobre les reaccions que ha suscitat i suscita la LEC i sobre la necessitat d’un consens social més enllà del consens únicament polític, especialment en àmbits tan transversals com l’educatiu.

Barcelona, 30 de juny de 2009.