El blog de la LEC: NOTA DE PREMSA AEP

Des de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, davant de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya avui, volem manifestar que:

1) Una llei redactada d’esquenes als professionals i als usuaris de l’escola pública, que no ha comptat amb un procés de debat transparent al marc de la comunitat educativa i que ni tan sols ha respectat el Pacte Nacional per l’Educació elaborat l'any 2006 és un gest de mal govern, que ens allunya de la possibilitat real d’aconseguir una escola veritablement pública, i representa una oportunitat perduda.

2) Una llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu i deixa a la xarxa pública desprotegida enfront centres privats i concertats, que afavoreix models d’autonomia basats en la diferenciació dels centres en funció dels resultats escolars i que ratifica la dualitat entre el Servei Públic d’Educació i el Servei educatiu d’interès públic renuncia a un model educatiu universal, obert, equitatiu i gratuït.

3) Una llei que pretén substituir la inversió pública per mesures administratives i regulació legal, que deixa el camí obert cap a la privatització de sectors pre-obligatoris i post-obligatoris, que no destina l’irrenunciable 6% del PIB a l’educació no pot garantir la cohesió social i l’educació de qualitat al conjunt de la ciutadania.

4) Una llei que empara i referma el concert a centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe, que consolida i augmenta el poder de les patronals religioses a l’àmbit educatiu i que, en conseqüència, ha deixat de vetllar per una educació lliure i integradora tan sols possible en el marc de la laïcitat.

5) Una llei que ha oblidat els valors que sustentaven l’educació, que ha menystingut el lliure pensament i la democràcia tant en l’exercici formal com en la participació i convivència als centres, desvirtua els fonaments mateixos del sistema educatiu públic i sentencia desfavorablement el seu futur.

6) Una llei que no tracta adequadament els ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris, que no recull la necessitat de potenciar decididament el parvulari, el batxillerat i la FP, i que no atén la necessària igualtat de condicions a l’hora d’accedir a aquests ensenyaments desafavoreix l’ensenyament pre-obligatori i post-obligatori devaluant la seva importància educativa i social.

7) Una llei que desvirtua el concepte de convivència a la comunitat educativa, que no contempla el repartiment de responsabilitats entre els actors i el paper d’aquests en la integració dels diferents grups de la comunitat educativa, que no persegueix la democratització dels centres a través de la regulació dels concertats i que no vetlla perquè els centres públics no puguin ser gestionats per entitats privades va en contra de la democràcia i la participació reals a la comunitat educativa.

8) Una llei que no reconeix la tasca que, a través de l’educació informal i no-formal, porten a terme les entitats del lleure educatiu i les famílies i, que no contempla dotar d’infraestructures i atorgar subvencions a espais d’educació, no presenta una visió integral de l’educació i desmereix la tasca que fan esplais, caus, agrupaments i famílies.

Per tot això, des de l’AEP - Associació d’Estudiants Progressistes, exigim:

1. La retirada de la LEC.

2. L’inici d’un procés de debat, similar al Pacte Nacional per l’Educació, en el sí de la comunitat educativa que reculli l'opinió dels professionals i usuaris de l’escola pública i la faci palesa a la llei.

3. La supressió del concert als centres que segreguen per raó de sexe i no respecten la laïcitat, únic marc possible per una educació democràtica i lliurebasada en el lliure pensament.

4. El reconeixement únic i explícit del Servei Públic d’Educació, el qual és l’únic que pot garantir un model educatiu universal, obert, públic i gratuït.

5. La destinació inmediata i per llei d’un 6% del PIB a l’educació, percentatge imprescindible per poder sufragar i atendre satisfactòriament les necessitats pedagògiques, socials i ciutadanes de l’alumnat.

6. La inclusió i assegurança dels ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris, fonamentals per tal que l’alumnat es pugui formar de manera regulada i completa abans dels sis anys i després de l’ensenyament obligatori.

7. La direcció dels centres públics per part dels actors que els conformen, és a dir, per ells mateixos i la rotunda negació a que qualsevol centre pugui ser gestionat per entitats privades, eliminant així tot procés participatiu i democràtic real als centres i excloent actors i grups en la presa de decisions.

8. El reconeixement de l’educació informal i no-formal que realitzen cada dia entitats del lleure educatiu i les famílies.